Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Sant Guim de la Rabassa

Altitud: 712 m - Habitants: 16 (2020)

És un topònim que porta el nom de Sant Guim o Guillem, advocació que posseeix l'església de la població. El seu castell, avui gairebé desaparegut, es cita a la documentació des de l'any 1065, quan apareix com kastro de Sancti Guilelmi.

SANT ANDREU I SANT GUILLEM DE SANT GUIM DE LA RABASSA

Des del segle XI apareix sota l'advocació de Sant Andreu i Sant Guillem. L'edifici actual d'estil barroc fou aixecat vers el segle XVII quan ja es constata que és sufragani de Santa Maria de Freixenet. Previ a la porta d'accés hi havia un atri amb tres grans arcades, quan han estat tapiades per tal de reconvertir aquest espai en una petita capella destinada al culte actual.

No conserva testimonis del seu origen medieval. L'edifici actual és un gran temple d'una única nau de gran alçada, estructurada en cinc trams, el principal dels quals destinat a presbiteri i amb fornícules laterals situades a banda i banda dels tres trams centrals; damunt del primer tram, tot just accedir a l'edifici, és va aixecar un gran cor, del qual encara es conserven testimonis de la barana policromada. L'edifici annex destinat a residència fou aixecat o ampliat a finals del segle XVIII, com es constata en una dovella, d'una porta d'accés que conserva la data 1791, quan ja no estava en mans dels jesuïtes. D'uns pocs anys abans, concretament de l'any 1763, es conserva un banc utilitzat per traslladar els taüts fúnebres; malgrat tractar-se d'una peça singular i d'una datació excepcional el seu estat de conservació és molt deficient.

Segons un document municipal de 1956 a partir del qual el municipi va passar a denominar-se Sant Guim, el convent de Sant Guim, "que fue cargo de los regulares de la Compañía de Jesús, fue fundado por doña Francisca i don Carlos de Calders y Merlès, señores del castillo de Sant Guim y de los lugares de Freixanet y también Altadill", segons un testament de 1641.

La companyia de Jesús fou expulsada d'Espanya per Carles III acusada d'instigar el conjunt de motins de l'any anterior. Fou una operació tan secreta, ràpida i eficaç com la de l'expulsió dels moriscs l'any 1609.

Els jesuïtes van afegir un cos d'edifici destinat a residència i al seu costat edificaren l'església de tipus barroc amb un pòrtic molt espaiós. Possiblement l'arquitecte que va dirigir les obres fou el mateix que va aixecar el seminari de Sant Just que els jesuïtes tenien a Vic; de fet les escales i baranes de la residència de la Rabassa són molt similars a les de Vic.