Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Altadill

Altitud: 755 m - Habitants: 0 (2020)

Aquest nom prové del terme alt, usat com a substantiu en referir-se a un turó i que s'hauria transformat, en un primer moment, en el diminutiu altet, en parlar d'un turonet, i més tard en altadill, que es va afegir el sufix diminutiu -ill.

SANT SALVADOR D'ALTADILL

Malgrat tenir origen medieval l'actual capella és una estructura moderna. Ja consta sota l'advocació de Sant Salvador en una visita pastoral de 1332. No gaire lluny de l'edifici actual es conserven els basaments del primitiu edifici romànic. És d'una única nau, d'estructura molt simple. A la façana principal hi ha la porta d'accés, a la dovella central de la qual hi figua la data de 1894, una finestra circular i un petit campanar de paret.

La denominació de Sant Salvador no es refereix al sant homònim del segle XVI sinó al títol donat a Déu, com a salvador dels homes. La tradició llatina el va identificar amb la transfiguració, quan Jesús va manifestar la seva glòria i el seu messianisme als apòstols Pere, Jaume i Joan a la muntanya identificada com a Tabor. A partir dels segles XII i XIII aparegué una llegenda que parlava d'una icona del Salvador de la ciutat de Beirut que suar aigua i sang i va obrar nombrosos miracles. El culte al crucifix de "Berit" com es va popularitzar es va estendre a diverses esglésies i capelles del Principat.

LA FONT DE SANT SALVADOR

A pocs metres de l'església trobem una font de clot coberta amb volta lleugerament apuntada, feta de pedra seca.

A l'hora de cobrir cal distingir tres tècniques diferents: La falsa cúpula o volta cònica, la volta i la cúpula. La coberta de falsa cúpula s'aconsegueix amb la superposició de les pedres, es a dir per aproximació successiva de fileres horitzontals de pedres formant anells o filades, les quals en arribar a una certa alçada es van endinsant fins a tancar l'obertura o deixar un petit buit que es tanca amb una llosa plana anomendada "coberta"; les pedres són col.locades amb un petit desnivell cap a l'exterior per evitar filtratges. A les de cúpula semiesfèrica, les pedres es van posant filera per filera en espiral, en rotació a un eix central imaginari desnivellades, cap a l'interior per tal d'aconseguir una cúpula i tancar-la amb la pedra central o clau.