Amorós

Sembla que l'etimologia d'aquest lloc prové d'un nom propi de persona o d'un llinatge.

SANT COSME I SANT DAMIÀ D'AMORÓS

L'església del castell d'Amorós es citada des del segle XI i fou inicialment una capella sufragànica de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí. Al segle XII s'esmenta com "eclesia de Moros". L'edifici actual no conserva cap testimoni del seu origen romànic. És un temple d'una petita nau quadrangular. A l'interior es conserva una decoració feta de guix amb representacions de figures humanes a les mènsules, efectuades per algun artista local que va deixar també la seva empremta a la veïna església de Sant Cristòfol de la Rabassa.

Té l'advocació dels gloriosos màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, metges a l'Aràbia. Conta la tradició que aquests dos germans bessons que exerceixen la medicina de forma gratuïta, quan no podien sanar amb els seus coneixements ho feien gràcies a l'oració i a la seva virtut. Van morir màrtirs, decapitat amb una destral. Sempre se'ls representa amb els atributs de la seva professió: barret cilíndric de metge, pots de farmàcia, espàtules, instruments quirúrgics i eines de barber (tisores, pinta...) ja que són patrons d'aquest gremi.