Freixenet

L'origen etimològic prové del llatí fraxinius, que vol dir freixe. Potseriorment va evolucionar cap a freixeda, que vol dir bosc de freixes, arbres que encara avui en dia trobem amb certa freqüència per aquestes contrades.

SANTA MARIA DE FREIXENET

Citada a la documentació des del segle XI, és un edifici que ha estat objecte de diverses remodelacions al llarg de la història i que fou totalment refet l'any 1892, segons consta en la inscripció situada a la façana sud.

De l'edifici romànic es conserva clarament el que fou la capçalera culminada per un absis central i dues absidioles laterals, de les quals en resta únicament la de la banda nord, amb testimonis de la decoració amb bandes llombardesperò sense rastre de les possibles arcuacions cegues, fet que no ens permet afirmar que es construïren en el seu moment. Destaca també el transepte, cobert amb voltes de canó perpendiculars a la volta de la nau i amb una cúpula al creuer que es projectava en un cimbori. Al segle XIX es va destruir la nau, variant la seva orientació, incorporant-ne una de nova perpendicular a la romànica, en direcció nord-sud. L'absis central de l'església romànica fou convertit en la capella fonda o del Santíssim.

A l'interior es veneren dues imatges modernes de Sant Llucià i Santa Llúcia i un Sant Crist, obra del manresà, Ramon Majà. Sembla que aquest mateix escultor fou l'autor d'un Crist Crucificat que es venera en una de les capelles laterals. D'altres elements a destacar són una creu processional i la Mare de Déu del Roser de fusta policromada, representada dempeus sostenint el nen amb la mà esquerra, mentre que a ña dreta du uns rosaris, ambdós amb corones de metall. El presbiter actaul està decorat amb unes pintures de Miquel Costa, executades l'any 1942, seguint les directrius de mossèn Jacint Costa.

Encara es conserva la mina que comunica l'església amb la rectoria, tot travessant el camí que les separa; en algunes esglésies és habitual aquest tipus de túnel subterrani que facilitava l'accés del capellà a l'església tot evitant les inclemències meteorològiques.

RENTADORS DE FREIXENET

El treball quotidià de rentar la roba, passava per usar els rentadors públics o safreigs en els pobles que en disposaven, convertint-se en les úniques instal.lacions comunitàries adequades per fer la bugada. Així les paraules més usuals d'aquest àmbit com roba, sabó, bugada, estendre, rentar... es convertien en les més habituals d'aquests espais. Fer bugada, per exemple, no només vol dir rentar la roba o xafardejar, també vol dir "confessar", i això ja és incloure també el concepte de rentar , de netejar...

La cultura de l'aprofitament de l'aigua que sembla que tornem a valorar, es constata molt bé en aquestes construccions modèliques pel que fa a l'aprofitament i la reutilització de l'aigua. L'aprofitament de l'aigua de la font natural per fer la bugada, possibilitava després aprofitar-la per regar els horts propers.