Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

SANT DOMÍ

Altitud: 705 m - Habitants: 31 (2020)

Segons els autors aquest nucli porta el nom del sant sota l'advocació del qual probablement va sorgir l'església actual que té coma titular Sant Pere. Aixó Domí provindria d'una apocopació de Domici (Domitus), el nom de l'emperador romà Domicià (Domitianos) que al pronunciació popular medieval a convertir Sendomí. Aquesta teoria, però, té una greu dificultat, ja que el mencionat nom de Domí no es correspon a cap sant i la seva existència és com a mínim incerta; de fet l'església està dedicada a Sant Pere i no hi ha constància documental de què estigués sota cap altra advocació. Així pren força una altra teoria segons la qual prové dels elements gòtics send (camí, anada) i Mir (famós). Finalment també es parla de la possibilitat que es tracti d'una identificació del nom del lloc amb la seva propietat. Cal recordar que en un període del senyoriu va estar en mans del monestir de Valldaura, és a dir es tractaria d'un domini sant.

SANT PERE SENDOMÍ O SANT PERE DE SANT DOMÍ

Aquesta església estava dedicada inicialment a Sant Domí ja que consta així a les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on s'esmenta com de Sancto Domi o Sancto Dominio. L'any 1685 depenien d'aquesta església Santa Maria del Castell de Santa Maria i la d'Amorós. L'any 1943 part del terme parroquial tradicional d'aquesta parròquia fou desmembrat en favor de la nova parròquia de Sant Guim de Freixenet. L'any 1957 fou agregada al bisbat de Solsona.

És un edifici d'estil neoclàssic. D'una sola nau coberta amb voltes de creueria i culminada amb absis de planta rectangular, amb volta estrellada. Dues capelles laterals formen una mena de transepte. Possiblement del seu origen romànic es conserva a la façana est, un cos d'un quart d'esfera que devia formar part de l'absis medieval.

La campana, fosa per Vidal Erice de Pamplona, conserva la inscripció: "Se refundió el año 1940 para el pueblo de Sendomí. Sancte Petrus patron de este pueblo".

ABEURADORS I FONT DE SANT DOMÍ

A pocs metres del nucli trobem una font de clot coberta amb volta lleugerament apuntada, feta de pedra seca. Situada al peu d'una antiga carrerada de pastors, encara conserva alguns dels abeuradors que s'utilitzaven per donar de beure als ramats.

És un tipus de font molt característic d'aquestes contrades que a més de ser una surgència d'aigua natural, és de les fonts, conegudes com de clot, que també recull les aigües superficials de l'entorn que provenen de la pluja, com si fos una mena d'aljub. Així manté les característiques d'aquest tipus d'edificacions hidràuliques, consistents en un dipòsit rectangular ample i de poca fondària, excavat a terra i revestit amb pedres i cobert amb volta.

FONT DE BRANQUES DE SENDOMÍ

També a poca distància del nucli hi trobem la font de branques, un espai natural singular envoltat per freixes (d'aquí possiblement el seu nom), centrat en una altra font de clot.

L'escut de Sant Guim de Freixenet està presidit per un freixe fruitat de sinople, és a dir d'un color verd fosc, conjuntament amb el que heràldicament es coneix coma germinat en faixa de sable, que no és res més en aquest cas que dues línies paral·leles negres que representen la via del tren, estretament lligat amb l'evolució del municipi.

La font de branques, conjuntament amb els abeuradors de Sant Domí, d'altres situades dins d'aquest mateix nucli i la de Sant Salvador d'Altadill, configuren el que podríem qualificar com la ruta de la pedra seca i l'aigua. Són exemples de l'aprofitament extrem d'un bé escàs com és l'aigua en un territori en el qual és impossible des de la perspectiva agrícola i ramadera. Es tracta de no malbaratar ni una gota d'aigua.