La nostra història
La zona de la Segarra va ser l'escenari d'activitats militars al temps del Front de Lleida. El dia 5 d’abril del 1938 els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar l'estació de tren de Sant Guim de Freixenet. El bombardeig de l'estació va tindre lloc probablement per intentar deturar el tren hospital nº 20 del govern republicà.
Aleshores Sant Guim es deia Pineda de Segarra. Durant aquells anys difícils l'ajuntament de Pineda de Segarra va editar paper moneda. Aquesta pràctica va ser el resultat de la iniciativa d'alguns ajuntaments i comerciants de la comarca per generar liquiditat. Els bitllets i vals havien d'estar garantits amb un dipòsit equivalent al valor editat en una entitat bancària o caixa d’estalvis.
L'època de la reconquesta
Els orígens de les poblacions que configuren l'actual municipi de Sant Guim de Freixenet - llevat del nucli central - cal situar-los als volts del segle XI, període en què aquest territori fou ocupat per famílies que procedien del nord i de l'est. Resta documentat que en aquell segle o en el següent ja existien parròquies de Freixenet de Segarra, la Rabassa, Sendomí i Sant Guim de la Rabassa, totes elles pertanyen al bisbat de Vic.
Aquesta ocupació del territori cal situar-la en un procés molt més ampli en que té lloc la progressiva expansió de la societat cristiana en direcció cap a l’oest, iniciat poc després de la conquesta de Barcelona, la qual es portà a cap l’any 801. Aquest, però, fou un procés lent i discontinu, ja que l’existència de ciutats musulmanes importants, com Lleida i Balaguer, significava una àmplia zona de domini Sarraí que arribava, almenys, fins als límits occidentals de la Segarra. De totes maneres, fins l’any mil l’empenta cristiana es feu imparable, tot aprofitant la debilitat dels sectors musulmans, que ja no aconseguiran recuperar la iniciativa.
Font: Aproximació a la història del Municipi de Sant Guim de Freixenet. Josep Maria Llobet Portella. Diputació de Lleida, 1992.
El pas del ferrocarril
La història del nucli central de Sant Guim és molt curta. El poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línia de tren que enllaça Barcelona amb Lleida, passant per Manresa. En el punt més elevat del trajecte es va construir una estació. Era el lloc on acabaven els túnels de la banda de Barcelona i, al final d’una pujada molt forta, començava la baixada cap a Lleida. Aquí s’encenien o s’apagaven (manualment i un per un, és clar), els llums del tren, segons en quina direcció anava, i es feien tot un munt d’operacions que ara ja fa temps que s’han oblidat.
Aquella estació nascuda enmig dels camps i inauguraa el 1860 es va convertir en un centre clau de transports per a la zona. Hi feien cap les càrregues de gra i de palla de poblacions com ara Santa Coloma de Queralt o Igualada i hi van arribar a treballar quaranta persones. Com era d’esperar, una de les primeres cases que hi va haver va ser un hostal i, de mica en mica, s’hi va començar a instal·lar gent dels poblets del voltant.L'any 2010 es celebrarà el 150è aniversari del naixement de Sant Guim de Freixenet.
Font: Aproximació a la història del Municipi de Sant Guim de Freixenet. Josep Maria Llobet Portella. Diputació de LLeida, 1992.
Avui Sant Guim
Sant Guim de Freixenet és avui un municipi format per un nucli central i 10 nuclis agregats.
El nucli central que respon al mateix nom que el municipi – Sant Guim de Freixenet – i deu nuclis agregats més: Altadill, Amorós, el Castell de Santa Maria, Freixenet de Segarra, Melió, Palamós, la Rabassa, Sant Guim de la Rabassa, Sendomí i la Tallada.
El nucli central concentra la major part de la població dels municipis (872 habitants l’any 2017). Les pedanies habitades presenten una població que va dels 7 habitants el poble més petit (Les Masies de Melió) als 40 habitants el poble agregat més gran (La Tallada). Palamós i Altadill resten dehabitats.